Read on Twitter
La llengua es política. Totes les llengües son una forma de descriure el mon i d& #39;interrelacionar-se amb aquest i amb les altres persones. Son sempre un fet social i per tant son sempre un fet polític. I això val per a totes, no només per a algunes, com alguns pretenen fer veure.
Com a fet social la seva evolució ha estat determinada pel tipus de contactes, conflictes i intercanvis entre els diferents pobles que s& #39;han produït al llarg de la història. La mundialització provocada pels & #39;descobriments& #39; i l& #39;imperialisme colonitzador i l& #39;actual globalització
son factors que, com no podia ser d& #39;una altra manera, han influït decisivament en la seva evolució provocant que unes llengües siguin considerades internacionals, pel seu pes demogràfic o polític, i altres es considerin llengües locals, moltes de les quals estan en perill
d& #39;extinció o minorització. Però això no es producte només d& #39;una evolució darwiniana, la llei del mes fort, sinó que la configuració dels Estats-nació des de l& #39;època moderna i de la colonització han implicat polítiques lingüístiques d& #39;imposició i anorreament, a vegades violentes,
de les llengües considerades & #39;inferiors& #39;. La idea d& #39;Un Estat, Una llengua, Una nació, ha suposat un atac als drets lingüístics de molts ciutadans d& #39;arreu del món. De la mateixa manera que la colonització, amb l& #39;excusa civilitzatòria, va suposar la imposició de la llengua,
els costums i lleis del colonitzador. Oblidar això en qualsevol discussió sobre llengües es obviar els fets reals i només així s& #39;explica que un Rey de España pugui afirmar, amb tota la cara: "A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano". Tots els pobles hispano-americans i
els parlants d& #39;altres llengües de la Península Ibèrica es veu que no coneixem totes les normes i lleis que durant tants segles han imposat el castellà i de la qual n& #39;han estat especialment curosos els Borbons i el franquisme. Que a això s& #39;hi hagin afegit moviments migratoris no
treu que aquests moviments s& #39;han produït en un context en el qual els pobles no castellans mai han pogut governar-los.
No cal fer aquí la llista de greuges, que seria inabastable, per afirmar que l& #39;evolució de les relacions entre el castellà i el català ho han estat tot menys
No cal fer aquí la llista de greuges, que seria inabastable, per afirmar que l& #39;evolució de les relacions entre el castellà i el català ho han estat tot menys
lliures i naturals. D& #39;aquí se& #39;n poden treure almenys dues conclusions: 1- Es necessita sobirania per regular, dintre dels marges que permet un Estat propi, la convivència lingüística en un món inevitablement interdependent. 2-La solució no està en voler fer la mateixa política
d& #39;imposició que ens han aplicat a nosaltres. Hauríem d& #39;haver après en pell pròpia com d& #39;important es respectar els drets lingüístics de tothom, i mes en una societat cada vegada mes diversa en aquest aspecte. El tema està en treure profit de la immensa riquesa lingüística actual
de la nostra societat i convertir el català en la llengua comuna de relació entre uns ciutadans que som plurals i diversos també en l& #39;aspecte lingüístic. https://youtu.be/Eb0pXPXjJMk ">https://youtu.be/Eb0pXPXjJ...
Es des del respecte, el convenciment i la nostra actitud personal com podem avançar fins que siguem sobirans Però compte, i em repeteixo, si tenim algun dia un Estat no podem fer la mateixa política lingüística que Espanya. Hem d& #39;assumir que una societat amb diverses llengües
personals: català, castellà, amazigh, àrab, xinès, punjabí, hindi, etc. ens enriqueix a tots i mes si cadascú assumeix el repte de dominar-ne mes d& #39;una. El ploriqueig, l& #39;atac a d& #39;altres per la llengua que fan servir, les propostes impositives no ens ajuden a avançar cap a fer del
català la llengua de relació comuna entre parlants de diferents llengües que volem construir un país millor. Es obvi que la sobirania ens ajudaria a acarar millor el problema però entre tant podem ser personalment conseqüents en l& #39;ús del català en totes les
activitats de la nostra vida i exigir el respecte als nostres drets.
Hi ajudaria també una actitud conseqüent dels nostres representants que han de fer les rodes de premsa només en català i imposar el dret a expressar-se en català al Congreso i el Senado. https://www.rtve.es/alacarta/videos/especiales-informativos/laura-borras-jxcat-no-podemos-votar-contra-cataluna-favor-represion/5478469/">https://www.rtve.es/alacarta/...
Hi ajudaria també una actitud conseqüent dels nostres representants que han de fer les rodes de premsa només en català i imposar el dret a expressar-se en català al Congreso i el Senado. https://www.rtve.es/alacarta/videos/especiales-informativos/laura-borras-jxcat-no-podemos-votar-contra-cataluna-favor-represion/5478469/">https://www.rtve.es/alacarta/...
Un Reglamento no pot anar contra drets ni contra la Carta europea de llengües minoritàries que España ha signat. Ens calen polítics conseqüents i exemplars. També en això de l& #39;ús de la llengua! https://youtu.be/ehdm1xwigcA ">https://youtu.be/ehdm1xwig...
I això caldria fer-ho recuperant l& #39;esperit de la vella aliança Galeusca i treballant conjuntament amb tots els altres pobles d& #39;España que tenen una llengua pròpia diferent al castellà. Ens estalviaríem escenes com aquesta: https://www.larazon.es/espana/20200701/llor2uy6t5ds5doegusi72vvgi.html?jwsource=cl">https://www.larazon.es/espana/20...
I si voleu saber d& #39;on ve aquesta fòbia a la diversitat a Espanya: https://twitter.com/Cesc1957/status/1275187675499241473?s=20">https://twitter.com/Cesc1957/...
