Read on Twitter
Molts de vosaltres estareu sentint a parlar del "moment Hamiltonià". Què és i què significa això per a la independència de Catalunya? Es refereix a un moment de canvi de model econòmic als EUA, i representa una oportunitat per a nosaltres. Obro fil.
Quan els EUA acabaven de nèixer, eren un conjunt de colònies fonamentalment agràries, autàrquiques, amb poca relació econòmica entre elles i amb la resta del món. Aquest model havia resultat en un endeutament insuportable.
Davant d& #39;aquesta situació, Alexander Hamilton, nascut en una petita illa del Carib, orfe, immigrant, i l& #39;arquetip de l& #39;emprenedor, del "self made man", va proposar un model financer federal, a on el govern federal assumia els deutes i finançava els estats, antigues colònies.
Oposat a aquest model, estaven Thomas Jefferson i Aaron Burr (qui va acabar matant Hamilton en un duel). Jefferson eren terratinent i esclavista, no havia de treballar per viure, i era molt il·lustrat (la seva redacció de la Declaració d& #39;Independència es un prodigi literari).
Hamilton proposava un sistema financer per a afavorir la industrialització i les exportacions. Jefferson demanava mantenir el sistema agrari i autàrquic. Hamilton defensava cessió de sobirania a les colònies, Jefferson tot el contrari.
Suposo que no se us escapa que el model econòmic català és Hamiltonià, i l& #39;espanyol és Jeffersonià. A pesar de que Burr (vicepresident quan Jefferson va guanyar la presidència a John Adams) va acabar matant Hamilton, el model de Hamilton ja s& #39;havia imposat.
Aquest model és el que ha fet dels EUA la primera potència econòmica del món, i durant molts anys, com a conseqüència, la primera potència política. Europa ha anat mantenint poc o molt la seva posició, tant política com econòmica, però ara aquesta posició corre perill.
Europa veu que la indústria tecnològica gravita cap als EUA a l& #39;oest (Google, Facebook, Tesla, SpaceX), i per l& #39;Est Rússia i la Xina li estan fent la pinça. O es belluga ràpid o quedarà relegada a la irrellevància econòmica i política.
Europa ha obert un debat de canvi de model econòmic, i de canvi de model financer per a fer el canvi de model econòmic possible, mentre la finestra d& #39;oportunitat se li tanca ràpidament. En aquest debat, Europa necessita idees, necessita un, o més d& #39;un, Hamilton.
En aquest context, Catalunya ha d& #39;agafar la iniciativa, ha de demanar un seient a la taula d& #39;aquest debat, amb una proposta pròpia, engrescadora, innovadora i ambiciosa. La nostra història econòmica i la nostra realitat empresarial actual ens avalen.
Hem liderat històricament revolucions industrials, i ara som pol d& #39;empreneduria, líders en exportació tecnològica, punters en investigació biomèdica. Europa no va sobrada d& #39;idees, ni de societats com la catalana amb la credibilitat i capacitat per a executar-les.
Però Catalunya no ha de pidolar un lloc a la taula, l& #39;ha d& #39;exigir, i l& #39;ha d& #39;exigir a canvi de suport no a la seva independència, però si del seu dret d& #39;autodeterminació. I si Europa no ens ofereix un lloc a la seva taula, ha de saber que tenim alternatives.
Potser els EUA, o Rússia, o la Xina tindrien interès en un aliat amb capacitat de liderar un canvi de model econòmic, amb una situació geoestratègica inmillorable, a la porta logística d& #39;Europa, amb ports i aeroports líders mundials, primera destinació turística i de negocis.
En definitiva, articulem la nostra proposta de canvi de model econòmic, anunciem data per a l& #39;exercici del nostre dret d& #39;autodeterminació, i donem l& #39;oportunitat a Europa d& #39;acollir-nos, amb el nostre projecte però respectant els nostres drets.
Tornem a prendre la iniciativa, tornem a generar il·lusió, tornem a proposar solucions. Si Europa ens escolta, millor. Si no, tinguem alternatives preparades. Però posem-nos en marxa ja, que darrera d& #39;aquesta crisi ens espera un futur brillant.
(Fi)
(Fi)
